viernes, 1 de febrero de 2008

El Sable, ena badía santanderina

Del latín SABULUM, “arena”, surde´l francés sable, col mesmu senificáu qu´el étimu latinu. N´asturianu y cántabru empléase la voz sable cona acepción principal de “arenal formáu a hucias de las auguas del mar”. En Tineu, municipiu de la Comarca Vaqueira, ensin salida al mar, sable y las sus distintas variantes locales, tales cumu sálabre, sálabru o sabre, posein el senificáu de “tierra pedregosu o de mala cálida que jaz aflorar l´aladru cuandu penetra por baju la capa abonáu y cultiváu”.

El corpus tupunímicu de Cantabria arrecuegi abondu l´elementu sable col senificáu apuntáu arriba, es icir, “arenal costeru”, casu d´El Sable, en Tagle (Aluntamientu de Suances), o El Sablón, n´Oriñón (Aluntamientu de Castru). La lengua d´arena o sable que penetra ena badía santanderina, pola su parte, arrepresenta un casu de domple senificación al ricibir endistintamente´l llamatu d´El Sable o El Puntal. Esti fenómenu débese a un procesu de fosilización gradual del términu sable, que, tres perder el su valor cumu apelativu, esclerotízase cumu topónimu; nuna sigunda fase, el topónimu, una vez gulviose opacu pal hablante, está al albur d´influencias ajenas al campu semánticu d´urigen, allegando dellas veces a tresformase nun topónimu escuru, ensin senificáu claru.

El contrapuntu al étimu latinu SABULUM, “arena”, es el tamién latinu ARENA, del que surdin la playa Las Arenas, en Val de San Vicente, o la playa L´Arenal, en Sonabia (Aluntamientu de Liendu). Ena autualidá, la vitalidá de sable y arena cumu apelativos aplicaos a los arenales costeros han síu o están siendo sustituidos por playa, d´urigen griegu, que, nel patrimoniu lingüísticu de Cantabria, empléase pa designar los caladeros de fondu arenosu, términu relacionáu conos hidrónimos marinos Playón y Plaera, caladeros de las flotas de Santoña, Laredu y Castru.

viernes, 9 de noviembre de 2007

Landeral

En Guriezu alcuéntrase´l pueblu de Landeral, qu´aplícase nel oriente de Cantabria a los bosques onde abundan los árbules de lande, en castellanu “bellota”, es icir, cajigos y tocios. Derivaos de lande son llandre, lante y llande, toos col mesmu urigen: el latín GLANDEM, que, a la su vez, tamién desplica l´urigen del castellanu “glande”, quiciás pol su apaicíu col frutu del árbul.

lunes, 29 de octubre de 2007

Mellizu

Nel mesmu monti qu´el Cajigu Cubilón alcuéntrase´l Mellizu, otru cajigu singularizáu nel mapa mental del mundu que juéi hiciendo la población local altreviés del tiempu.

En Tudanca dizse millizu, es icir, cuspíu qu´en Cagüérniga peru con metafonía vocálica. En Soba, una güelta más qu´añidir: melliz, plural mellices.

Y pa treminar, nel Léxicu Cántabru de Miguel Ángel Saiz Barrio arrecuégesi mielgu col mesmu senificáu. ¿De ó vien mielgu? ¿Tendrá daque que veer col asturianu ximielgu, "mellizu"? ¿Y esti términu col tamién asturianu ximielgar, sinónimu de jorricar?

El enllace ente la riestra de voces col senificáu básicu de mellizu y´l verbu asturianu ximielgar quier me recordar el juegu (mejor tochá) nel que jorricas con juerza un déu de la manu y, cona muvición, acaban apaeciendo dos.

martes, 23 de octubre de 2007

Jelgar

En Campoo desistin dos términos interesantes, "helgar" y´l su deriváu "helgaúra", ambos col senificáu de "espaciu ente dos cumbres".

En castellanu normativu "helgadura" senifica "güecu o espaciu ente diente y diente". Esti términu, sigún el Diccionariu de la Rial Academia de la Lengua Española, provién del adjetivu "helgado", col senificáu de "que tien los dientes esiguaos", deriváu del latín FILICATUS, "jelguera", quiciás pol paecíu conas hojas d´esta planta.

Por riba´l pueblu La Lastra, en Tudanca, desisti un monti que tien por llamatu "Jalgar". En Cagüerniga desisti tamién una canal que cubila un ríu que naz eno cimeru, llamáu "Jelgar", es icir, cuspíu que la voz campurriana peru con aspiración de /f-/ inicial latina.

¿El llamatu d´esti ríu arrespuende a que daquella bía jelgueras abondu ena zona o, pola contra, a que´l su calce espúrrese ente las dos parées de la canal? Pa quin no lu conoza, la su nacencia es domple, es icir, está abregoná en dos ramales, d´alcuerdu cona orografía del lugar, presidía por dos cumbres.

Jelgar: cumu´n güecu ente dientes qu´amejan cumbres duna montaña; cumu´n güecu ente dientes dimpués de mascar hojas de jelguera.

lunes, 22 de octubre de 2007

Pórticu

Pa un mundu que se ruempe, espalatrapos.