viernes, 1 de febrero de 2008

El Sable, ena badía santanderina

Del latín SABULUM, “arena”, surde´l francés sable, col mesmu senificáu qu´el étimu latinu. N´asturianu y cántabru empléase la voz sable cona acepción principal de “arenal formáu a hucias de las auguas del mar”. En Tineu, municipiu de la Comarca Vaqueira, ensin salida al mar, sable y las sus distintas variantes locales, tales cumu sálabre, sálabru o sabre, posein el senificáu de “tierra pedregosu o de mala cálida que jaz aflorar l´aladru cuandu penetra por baju la capa abonáu y cultiváu”.

El corpus tupunímicu de Cantabria arrecuegi abondu l´elementu sable col senificáu apuntáu arriba, es icir, “arenal costeru”, casu d´El Sable, en Tagle (Aluntamientu de Suances), o El Sablón, n´Oriñón (Aluntamientu de Castru). La lengua d´arena o sable que penetra ena badía santanderina, pola su parte, arrepresenta un casu de domple senificación al ricibir endistintamente´l llamatu d´El Sable o El Puntal. Esti fenómenu débese a un procesu de fosilización gradual del términu sable, que, tres perder el su valor cumu apelativu, esclerotízase cumu topónimu; nuna sigunda fase, el topónimu, una vez gulviose opacu pal hablante, está al albur d´influencias ajenas al campu semánticu d´urigen, allegando dellas veces a tresformase nun topónimu escuru, ensin senificáu claru.

El contrapuntu al étimu latinu SABULUM, “arena”, es el tamién latinu ARENA, del que surdin la playa Las Arenas, en Val de San Vicente, o la playa L´Arenal, en Sonabia (Aluntamientu de Liendu). Ena autualidá, la vitalidá de sable y arena cumu apelativos aplicaos a los arenales costeros han síu o están siendo sustituidos por playa, d´urigen griegu, que, nel patrimoniu lingüísticu de Cantabria, empléase pa designar los caladeros de fondu arenosu, términu relacionáu conos hidrónimos marinos Playón y Plaera, caladeros de las flotas de Santoña, Laredu y Castru.